Caminantdescalça

Estimat  Miquel,  aquesta   és  la carta  més  difícil que  he m   hagut   d’escriure   mai . La que no  ens   tocava   escriure , la que no  ens   tocava  viure ,  però  la vida  és   així . La vida  és  un  camí  ple de coses  bones  que  nosaltres , amb  els  pares i la Laia,  hem   viscut   plenament . La vida, la  nostra  bonica i afortunada vida, que ha  tingut   moments   dolços  i  moments   amargs , ha  estat   aprofitada  al  màxim  i, per  sort  o per  desgràcia ,  hem   viscut   moltes  coses  excepcionals  que  mai   ningú  no  hauria   pogut imaginar . Avui,  més  que  mai ,  puc   dir  que no  són   els anys ,  sinó  la vida dels  anys , i tu Miquel has  viscut tan  intensament   aquests  29, que  em   semblen   els més  ben  aprofitats  de  tots .  Tu  vas arribar a la  meva  vida  quan   tenia   prop  de 12  anys ,  sempre  has  estat  la  meva   joguina  .  Ens   ho hem   passat  tan i tan  bé  que no  puc   fer   més  que estar  agraïda  a  l’univers , a la vida o al