Entrades

UNITAT, polítics, UNITAT!

Benvolguts/des, el meu nom és Neus Matamala, tinc 38 anys i sóc de Girona Avui, no sé el per què, m’he decidit a escriure-us. Ho dic en plural perquè aquesta carta es dirigeix a tots i cadascun dels polítics que formeu part d’aquest procés independentista. L’origen d’aquesta carta era per a les preses i presos, perquè sento que estan tots tancats per culpa meva, pel meu vot, per la meva manera de pensar i aquesta il·lusió   i necessitat de ser independents. El meu deute és exactament igual amb tots i cadascun d’ells. Personalment, tinc molt clar cap a on ha d’anar el camí a seguir, i difereix bastant d’alguns dels seus criteris, però això no farà mai, que deixi d’estar-los a totes i tots, immensament agraïda. Sóc membre de la Crida i emplaço sempre a tothom a registrar-se al Consell per la República perquè confio que és i serà la millor manera de començar a funcionar com a País. Ser mare d’en Martí i la Júlia, de 10 i 13 anys respectivament fa que no em pugui ni imaginar q

Deixo twitter uns dies, trista, decebuda!

Deixo twitter uns dies, trista, decebuda!   1)El fiscal de l’Audiència Nacional ha presentat recurs contra l’arxiu de la causa oberta per encobriment contra els dos Mossos, en Josep Alay i contra el meu pare. Això vol dir, que NO pot tornar a Catalunya en mesos, potser més... Una autèntica vergonya i una autèntica hòstia per ell i per nosaltres.   2)Esquerra no enten les meves queixes quan els demano unitat, m’ataquen sense llegir-me, m’encasellen per ser qui sóc, no escolten els seus votants o gent que com jo, hem apreciat aquest partit. Ens feu mal. 3)Ja sabem que no hi haurà un judici just, heu llegit en Cosidó i què fem? Tots a casa. No entenc com nosaltres, els catalans no estem emplaçats al carrer, indefinidament, per les nostres entitats i cdrs, no entenc perquè fem #Tortosa quan hauríem de fer un #França.   4)En la meva humil opinió, vivim en un estat d’excepció, en Jordi Cuixart, l’Oriol,... tenen mainada molt petita... el Govern, al meu entendre, hauria de treballar

CARTA ALS PRESOS

Fa uns dies se’m va demanar que participés a un recull d’escrits pels presos polítics i vaig escriure aquestes paraules, que dissabte 7 d’abril vaig llegir també a Amer, amb l’objectiu d’ animar més gent a escriure’ls.  Aquesta és la carta que mai voldria haver hagut  d’escriure... Cada matí , quan em llevo, el primer que faig és recordar-vos, a tots i cadascun de vosaltres i no hi ha dia en que no ho faci, des que us van tancar tan injustament.  Penso en el vostre sacrifici, en la vostra valentia i coratge. Penso en el camí que ens heu obert, en la feina que heu fet pel país i en el preu que esteu pagant per fer una cosa tan justa com escoltar la veu del poble que representeu.   Penso en les vostres famílies i amics i els valoro. Molt.  Jo sóc la Neus, una dona normal com qualsevol altra  catalana , amb la particularitat de ser la filla d’en Jami Matamala i néta d’en Feliu Matamala. Jo he mamat l’activisme, l’amor i la defensa pel nostre país des de ben petita, i per això tinc la poss

Taula Rodona: Més que empresaris, a l'Auditori Josep Irla de Girona

Dilluns 19 de març vaig tenir l'honor de compartir taula amb l'alcaldessa de la ciutat de Girona, Marta Madrenas, el periodista i escriptor Genís Sinca i el Director Gral de Difusió de la Generalitat de Catalunya, moderats pel també periodista, Jordi Grau. En finalitzar, se'm va demanar que compartís aquesta informació, per això avui us la penjo al blog, amb un el video d'un dels moments de la meva intervenció, que va gravar la meva mare (hehehehe) Aquí va el text, espero que us agradi: Bona nit a tothom, em presento, jo sóc la Neus Matamala, filla gran d’en Jami Matamala i néta, també la gran, d’en Feliu Matamala. Avui m’han convidat a participar en aquesta taula rodona per parlar del vessant més humà del mecenatge i jo, en honor a ells he vingut a parlar-ne. L’Institut d’Estudis Catalans defineix un mecenes com una persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc,... el meu avi i el meu pare, mai han

FELIÇ DIA DEL PARE, PARE.

Imatges
Per tu PARE, en el teu dia, perquè avui és el dia del pare i és també el dia del teu sant.  Aquest 19 de març el passaràs sense nosaltres, però saps que hi som, que t’enyorem i que t’estimem.  Ets un home fort, noble com pocs, humil, generós i intel.ligent.  Estàs fent una feina que ben pocs homes podrien i ens has demostrat, des del primer moment, que has posat les necessitats del país per davant de les teves propies, com a marit, pare, avi, amic,... i això ens omple d’orgull.  No hi ha dia en que no et trobi a faltar, tu i jo portem anys treballant dia a dia colze a colze, i se’m fa molt dificil que no hi siguis, tu ets l’ànima i l’essència del negoci i a casa, amb els nens, la Dolors, els teus fills, germans, mare,... et trobem a faltar encara més.  Avui participaré a una conferència en el teu honor i el de l’avi, per parlar del que heu estat capaços de fer pel país, per la nostra tan estimada Catalunya. I ho faré morta de por, vergonya, nervis,... però convençuda que ho he de

EL MEU PARE

Carta als “periodistes” d’allà i a alguns d’aquí que si no saben, inventen: Hi ha uns senyors i senyores que parlen d’un home... un home que no coneixen... i em sap greu, em sap greu que no hagin tingut la sort que he tingut jo de conèixer-lo.  És un senyor maco, vesteix bé, amb roba discreta, sense marques que compra a botigues del centre de la seva ciutat.  És un home seriòs, no ho negaré, suposo que perquè sempre està enfeinat.  Els que treballen amb ell diuen que és el pr imer a arribar i l’últim a marxar del despatx, penso que tots els gerents haurien de ser així i de fet, a les empreses catalanes, em consta que passa sovint. Aquest senyor que és el gerent, l’he vist organitzant esdeveniments, manant, ordenant, però també, suant amb els treballadors carregant taules, posant bombetes, o escombrant... aquest senyor, l’he vist anar a treballar amb febre, coix, i malalt. Carai quin senyor, no m’estranya que els diaris i les teles en parlin, però aquests senyors i senyores no el c

Entrevista a Girona Gastronòmica

Imatges
PERFIL DE DONA Neus Matamala, coordinadora d’esdeveniments a Incatis “El menjar sempre està de moda i la gastronomia gironina, cada cop més” Tècnica en Administració i Finances i també titulada com a Community Manager a l’escola universitària Eram de Girona, Neus Matamala coordina esdeveniments a Incatis, empresa de 25 anys de trajectòria dedicada a l’organització de fires, especialment gastronòmiques. També gestiona les xarxes socials de l’empresa i de tots els esdeveniments que organitza. Mare de dos fills, li encanta el pa amb tomàquet sucat per dues cares i és una enamorada del seu poble, Celrà.  Quins projectes tens entre mans? A curt termini estem preparant el WhiteSummer Tast a Pals,  Firatast , Girocòmic i el Fòrum Gastronòmic a Girona, GastroPirineus i la Fira de la Puríssima de Camprodon. Extraoficialment, preparem coses noves i divertides que us encantaran! El que més agrada al públic de les fires són els tastets? Així és, poder tastar força coses que