Caminantdescalça

M'agraden les dones que diuen la veritat, que no enganyen.  M'agraden les dones que treballen, que innoven i que estimulen.  M'agraden les dones que em motiven, que em reñen i que m'estimen. M'agraden les dones fortes, valentes i dolces. Les dones som capaces de crear una comunitat entre nosaltres infranquejable i única.  Tinc la sort de comptar amb moltes dones així a la meva vida, per totes elles, pel valor que representen en mi i per l'estima que em demostren dia a dia, avui els hi dedico aquest humil agraïment, per ajudar-me sobretot a créixer, créixer feliç!!!  GRÀCIES!!!  #Lydia #Dolors #Eli #Anna #Pilar #Silvia #Sita #Tina #Cati #Mariàngels #Sus #Carmen #Júlia #Laia #Emma #Cristina #Marta #Jovita #Joana #MariaJose #Mari #Isa

Divendres, 18 de juliol de 2014, encara no són ni les 9 que ja em truca la mare. Diu que hem d’anar a Palamós, en Joaquim l’ha trucat perquè la doctora ens avisa que s’apaga la flama. De les 10 del matí fins les 3 de la tarda estem tots al seu costat. Impressionants les 5 hores viscudes dins la minúscula habitació. Abraçant-la en Joaquim, acariciant-la la mare, envoltada de la seva estimada Àngela, la seva cosina Maria Carme i les seves nebodes. Tots fent pinya al seu costat, donant-li escalfor en els seus últims instants. Marissa, estic convençuda que marxes en pau. Avui divendres, passades les 3 de la tarda, aquesta angoixa ha acabat. Vull creure que tots els que estem aquí n’haurem après de la rellevància d’aprofitar els segons, minuts i dies. Adéu Marissa, Adéu Tia, Adéu Padrina. I tal com ella havia demanat, us llegiré Solstici de Miquel Martí i Pol: Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni

La meva major preocupació cap a vosaltres és la de preparar-vos bé per encarar la vida.  Ensenyar-vos a valorar les petites coses, a ser humils i humans.  A lluitar per les coses que valdran la pena i deixar anar aquelles que us facin mal.  Heu d'aprendre que res és fàcil i que hi haurà disgustos que no podreu controlar.  Heu de saber callar quan toca.  Heu de saber cridar quan cal.  Heu de saber que hi ha drets i deures per viure en societat i que cal respectar-los.  Heu de saber que la vostra mare hi serà sempre. Passi el que passi i que l'educació que heu rebut fins ara fa que sigueu persones petites amb un gran cor.  M'enorgulleix veure com els vostres amics us valoren, com demostreu empatia i com ajudeu sempre a qui ho necessita. Seguiré educant-vos de forma estricta, no en sé més, però amb tot l'amor que es pot sentir dins el cor. Visca el somriure!  ESTIMAR ÉS EDUCAR. Us estimo.