EL MEU PARE

Carta als “periodistes” d’allà i a alguns d’aquí que si no saben, inventen:
Hi ha uns senyors i senyores que parlen d’un home... un home que no coneixen... i em sap greu, em sap greu que no hagin tingut la sort que he tingut jo de conèixer-lo. 


És un senyor maco, vesteix bé, amb roba discreta, sense marques que compra a botigues del centre de la seva ciutat. 


És un home seriòs, no ho negaré, suposo que perquè sempre està enfeinat. 


Els que treballen amb ell diuen que és el primer a arribar i l’últim a marxar del despatx, penso que tots els gerents haurien de ser així i de fet, a les empreses catalanes, em consta que passa sovint.

Aquest senyor que és el gerent, l’he vist organitzant esdeveniments, manant, ordenant, però també, suant amb els treballadors carregant taules, posant bombetes, o escombrant... aquest senyor, l’he vist anar a treballar amb febre, coix, i malalt.

Carai quin senyor, no m’estranya que els diaris i les teles en parlin, però aquests senyors i senyores no el coneixen. Perquè si el coneguessin no dirien aquestes bestieses que milers de persones podem rebatre.

I és que els rics no treballen 6 dies a la setmana jornades maratonianes, els rics no van 1 setmana de vacances fent turisme local, els rics no cuinen i es fan el sopar cada dia, els rics no fan menús de 9’5€ ni condueixen cotxes del 2001... si aquest senyor és ric... serà d’esperit, de força, de capacitats, de talent,... quin senyor!!!

Si el que diuen aquests senyors i senyores fos veritat, no tindria els valors que té aquest home, el valor del servei al seu país, el valor de la lluita per una comunitat i no el bé propi, no arriscaria la seva feina de tants anys per ajudar un amic, no abandonaria el seu lloc de treball tants dies (no hi ha precedents) ni deixaria de veure fills i néts amb qui manté una estreta relació... carai quin senyor!!

11 de novembre de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITAT, polítics, UNITAT!

Carta de comiat al meu germà Miquel

NO EM PREGUNTEU MÉS