Caminantdescalça

NO EM PREGUNTEU MÉS Jo no sóc política, ni ho he estat mai. Vaig tenir l’honor de ser regidora del meu poble però això no em converteix en cap experta en el que està passant. Tinc també l'honor de conèixer el President Carles Puigdemont des de fa molts anys, i de que sigui el meu pare qui convisqui dia a dia amb ell a Brussel.les, però no en sé més del que ara us explicaré... Des de la meva humil opinió, crec que això no va de partits ni d’independència, va de democràcia. Crec que Junts x cat representa un moviment transversal on hi ha lloc per tots el demòcrates, siguin del partit que siguin. Crec que vam cometre l’error de no anar junts a una única llista conjunta. Crec que si seguim pensant en partits, tàctiques i conselleries, la cagarem. Crec que ara ja sabem fins a quin punt és capaç d’arribar el govern espanyol i per tant, ens cal gent MOLT MOLT MOLT valenta per encapçalar llistes, presidències i direccions de les entitats que ens mobilitzen. Cre

Si cada vespre ens preguntéssim quines han estat les coses més bones del dia, què hem après o superat, segurament al cap de l’any en tindriem una saca plena...però no ho fem, anem sumant experiències, coneixements, persones i potser no som prou conscients del que això ens omple. A la Neus del 2018 li desitjaria que no hagués hagut d’aprendre el que ha après aquest any 2017, no ha estat net, no ha estat just, però així és la vida, i les cicatrius, malgrat hi seran tota la vida, també van curant.   Li desitjaria que seguís aprop i cuidant molt dels seus, que seguís inventant, organitzant i liant els seus “tinglados”, que no perdés la seva essència... El 2017 ha portat molta gent nova a la meva vida que s’han sumat als meus amics de sempre, els bons, i només n’ha marxat el que no hi ha volgut estar, emportant-se, malauradament, un gran tros de mi. El 2018 serà un any de reconstrucció, d’amor incondicional als meus, d’humor i alegries, la primera ben aviat amb el naixement de la m