Carta de comiat al meu germà Miquel
Estimat Miquel, aquesta és la carta més difícil que he m hagut d’escriure mai . La que no ens tocava escriure , la que no ens tocava viure , però la vida és així . La vida és un camí ple de coses bones que nosaltres , amb els pares i la Laia, hem viscut plenament . La vida, la nostra bonica i afortunada vida, que ha tingut moments dolços i moments amargs , ha estat aprofitada al màxim i, per sort o per desgràcia , hem viscut moltes coses excepcionals que mai ningú no hauria pogut imaginar . Avui, més que mai , puc dir que no són els anys , sinó la vida dels anys , i tu Miquel has viscut tan intensament aquests 29, que em semblen els més ben aprofitats de tots . Tu vas arribar a la meva vida quan tenia prop de 12 anys , sempre has estat la meva joguina . Ens ho hem passat tan i tan bé que no puc fer més que estar agraïda a l’univers , a la vida o al