EL MEU PARE
Carta als “periodistes” d’allà i a alguns d’aquí que si no saben, inventen: Hi ha uns senyors i senyores que parlen d’un home... un home que no coneixen... i em sap greu, em sap greu que no hagin tingut la sort que he tingut jo de conèixer-lo. És un senyor maco, vesteix bé, amb roba discreta, sense marques que compra a botigues del centre de la seva ciutat. És un home seriòs, no ho negaré, suposo que perquè sempre està enfeinat. Els que treballen amb ell diuen que és el pr imer a arribar i l’últim a marxar del despatx, penso que tots els gerents haurien de ser així i de fet, a les empreses catalanes, em consta que passa sovint. Aquest senyor que és el gerent, l’he vist organitzant esdeveniments, manant, ordenant, però també, suant amb els treballadors carregant taules, posant bombetes, o escombrant... aquest senyor, l’he vist anar a treballar amb febre, coix, i malalt. Carai quin senyor, no m’estranya que els diaris i les teles en parlin, però aquests senyors i senyores no el c