Caminantdescalça

Fa uns dies se’m va demanar que participés a un recull d’escrits pels presos polítics i vaig escriure aquestes paraules, que dissabte 7 d’abril vaig llegir també a Amer, amb l’objectiu d’ animar més gent a escriure’ls.  Aquesta és la carta que mai voldria haver hagut  d’escriure... Cada matí , quan em llevo, el primer que faig és recordar-vos, a tots i cadascun de vosaltres i no hi ha dia en que no ho faci, des que us van tancar tan injustament.  Penso en el vostre sacrifici, en la vostra valentia i coratge. Penso en el camí que ens heu obert, en la feina que heu fet pel país i en el preu que esteu pagant per fer una cosa tan justa com escoltar la veu del poble que representeu.   Penso en les vostres famílies i amics i els valoro. Molt.  Jo sóc la Neus, una dona normal com qualsevol altra  catalana , amb la particularitat de ser la filla d’en Jami Matamala i néta d’en Feliu Matamala. Jo he mamat l’activisme, l’amor i la defensa pel nostre país des de ben petita, i per això tinc la poss