CARTA ALS PRESOS

Fa uns dies se’m va demanar que participés a un recull d’escrits pels presos polítics i vaig escriure aquestes paraules, que dissabte 7 d’abril vaig llegir també a Amer, amb l’objectiu d’ animar més gent a escriure’ls. 

Aquesta és la carta que mai voldria haver hagut  d’escriure...

Cada matí, quan em llevo, el primer que faig és recordar-vos, a tots i cadascun de vosaltres i no hi ha dia en que no ho faci, des que us van tancar tan injustament. 

Penso en el vostre sacrifici, en la vostra valentia i coratge. Penso en el camí que ens heu obert, en la feina que heu fet pel país i en el preu que esteu pagant per fer una cosa tan justa com escoltar la veu del poble que representeu. 

Penso en les vostres famílies i amics i els valoro. Molt. 

Jo sóc la Neus, una dona normal com qualsevol altra catalana, amb la particularitat de ser la filla d’en Jami Matamala i néta d’en Feliu Matamala. Jo he mamat l’activisme, l’amor i la defensa pel nostre país des de ben petita, i per això tinc la possibilitat de poder-vos escriure avui. 

Ens imaginem que estem fent un cafè? Què et sembla? Mentre em llegeixes, imagina que vens a Girona, la meva ciutat natal a la que et convido perquè m’encanta fardar de ciutat.

Ens trobem a la plaça Catalunya, així no et perds(emoticona amb un llengot), i et vinc a buscar amb un gran somriure, el meu nas tort i gros (com el del meu pare) i una gran abraçada. 

Vull que ho imaginis, perquè si ho projectes a la teva ment, això passarà i passarà així, i m’encanta que les coses passin com jo vull (hohohohoho) 

Ens n’anirem a buscar la muralla i veuràs una ciutat bonica que us estima, que us porta al cor, que vesteix de groc i que parla, cada dia de vosaltres. Anirem fins els Jardins de Fora Muralla i encara fardaré més. 

Estaràs còmode, veuràs com la gent de la ciutat, i inclosos turistes, et miren de reüll i diuen mira, aquí va un/a dels valents/es que va defensar el país amb les dents, un dels herois que ha portat Catalunya a ser un país lliure, una República. 

Veuràs com els pares i mares ho expliquem als nostres fills, i passarem per un carrer que potser si que ja hi has passat, però t’hi espera una sorpresa... si si, una sorpresa per tu, aquest carrer porta el teu nom!! 

Ja ho veus, i ho veuràs, els pobles i ciutats de Catalunya han rebatejat molts carrers i places, amb els vostres noms, i què menys? Ens omple d’orgull tenir veïns, amics, companys, ciutadans, familiars tan honrats i responsables com vosaltres. Us ho mereixeu tot!!

Tens gana, oi? Som-hi doncs, ets a la capital gastronòmica del món!! Avui et lleparàs els dits i podràs fardar, casi tant com jo, d’haver dinat aquí. 

No diré cap nom de restaurant perquè anem al que anem, tots tenen quelcom únic i especial, un toc màgic gironí ( i és que Girona més!!) .... et veig xalar, i penso per dins, com m’agrada poder-te tornar una mica miqueta tot el que has fet per mi, els meus, i tot Catalunya... i penso dins meu, tan de bo pogués fer quelcom més, però sé que si t’ho pregunto em diràs que no cal, que vas fer el que senties que havies de fer, però és que som tots els catalans els que ens sentim en deute amb vosaltres i les vostres famílies. 

Abans d’acabar d’escriure aquestes poques ratlles per vosaltres, no vull deixar d’encoratjar-vos, de demanar-vos que penseu en positiu, en que tot sortirà bé perquè no hi ha cap altra opció, perquè mai us abandonarem i perquè exigim dia rere dia als nostres polítics, associacions i líders, que segueixin la vostra lluita. Jo sola no sóc ningú, però milers com jo ho som tot. Junts ho podem tot i ho farem, per vosaltres i per Catalunya. Visca Catalunya lliure!